És un crim parlar dels arbres?

Solar municipal al passeig de la Vall d'Hebron de Barcelona on els veïns reivindiquen la creació d'un arborètum.

Quins temps són aquests, en els quals
és gairebé un crim parlar dels arbres
perquè això vol dir callar sobre tantes maldats?

Bertold Brecht. Als per nàixer, 1938

Herba escombrera o cabeçuda (Centaurea salmantica)

Herba escombrera, herba de graneres o cabeçuda (Centaurea salmantica), composta de tronc prim i estriat

Blauet (Centaurea cyanus)

Blauet (Centaurea cyanus) herba de la família de les compostes, de fulles allargades, grisenques, i capítols blaus, freqüent als sembrats.

Centàurea aspra (Centaurea aspera)

Centàurea aspra (Centaurea aspera)

Cuixabaeba (Scorzonera laciniata L.)

Cuixabarba, barballa, apagallums, barba de cabra, barball, barballeres, bufallums, escurçonera, escurçonera laciniada, pa de conill (Scorzonera laciniata L.)
a) fruït

El futur mur verd de l'IES Terra Roja

Quan l'any 2005, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va voler fer un gran edifici de vivendes agafant una part del jardí de l'IES Terra Roja (més de mil metres quadrats), va haver de tallar l'arborètum que hi havia en aquest lloc. La col·lecció d'arbres vius s'havia format durant més de vint anys amb arbres comprats i altres regalats per la comunitat autònoma d'Andalucia. L'administració municipal va prometre plantar un autèntic mur verd, per separar les finestres dels nous habitatges del pati de l'institut. A finals de l'any 2008 el "mur verd" encara no existeix, s'han plantat alguns xops, però el mur verd no es veu, hi ha, potser, una cortineta verda.

Gabriel Celaya. Gernikako Arbola

Gernikako Arbola

Zurekin partia,

Prendre'm partit,

Pakian bizi dedin

Perquè visqui en pau

Euskaldun jentia

El poble basc

Jose Mari Iparragirre

(1839-1881)

Era la primavera de l'any trenta-set

quan vaig arribar a Guernica.

Allí es fabricaven filtres de caretes

antigàs. Jo havia de

-servei d'inspecció- veure què diables passava

o què no funcionava.

Allí, a Guernica, estaven les forces guipúscoanes

noves, i jo havia de

-servei d'instrucció- ensenyar-les la humana

protecció que és possible quan amb gas ataquen.

Tot em semblava remot. Encara que complia,

resultava impossible

pensar que algú poguès llançar-se a aquest atac.

El front estava lluny. Brillavaa el cel indemne.

I tot cal dir-lo:

feia molt de temps que no menjava pa, i blanc, en abundància

com allí es menjava.

Semblava tan fàcil la pau! No s'entenien

la ira i la mentida.

De vedades visitava el nostre arbre de Guernica,

y mirava el blau,

un blau que va durar tots aquells dies,

un ampli blau tranquil que res no semblava

podria pertorbar, benvolgut març.

Ai, qui diria!

que a poc de marxar-me brunziria al cel,

en aquell mateix cel que semblava indemne,

net de taca i lleu,

l'horror d'una mort mecànica i salvatge!

Ai, qui diria!

Ai, digues-lo tu si pots, Gernikako Arbola,

digues-lo amb la teva arell, les teves branques i els teus nens,

digues-lo, si això és possible,

digues amb la llibertat dels bascs anticss,

amb la tremolor de fronda que cobreix el país sencer,

i diu el que som, dient el que vam ser!

Ai, si és possible, digues-lo!

Gabriel Celaya

Traducció sobre l'inèdit aparegut a la revista del SDEUB, 9 de març, Barcelona, 1968, pàgina 35

Salm I, 3. Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos

I serà com un arbre que arrela vora l'aigua:

dóna fruit quan n'és el temps

i mai no es marceix el seu fullatge;

duu a bon terme tot el que emprèn.

Olivera nova de l'IES Terra Roja

Vista des del carrer Circumval·lació.

Divendres 3 d'octubre de 2008, 13 hores