dijous, de novembre 20, 2008

Gabriel Celaya. Gernikako Arbola



Zurekin partia,
Prendre'm partit,
Pakian bizi dedin
Perquè visqui en pau
Euskaldun jentia
El poble basc
Jose Mari Iparragirre
(1839-1881)


Era la primavera de l'any trenta-set

quan vaig arribar a Guernica.

Allí es fabricaven filtres de caretes

antigàs. Jo havia de

-servei d'inspecció- veure què diables passava

o què no funcionava.

Allí, a Guernica, estaven les forces guipúscoanes

noves, i jo havia de

-servei d'instrucció- ensenyar-les la humana

protecció que és possible quan amb gas ataquen.

Tot em semblava remot. Encara que complia,

resultava impossible

pensar que algú poguès llançar-se a aquest atac.

El front estava lluny. Brillavaa el cel indemne.

I tot cal dir-lo:

feia molt de temps que no menjava pa, i blanc, en abundància

com allí es menjava.

Semblava tan fàcil la pau! No s'entenien

la ira i la mentida.

De vedades visitava el nostre arbre de Guernica,

y mirava el blau,

un blau que va durar tots aquells dies,

un ampli blau tranquil que res no semblava

podria pertorbar, benvolgut març.

Ai, qui diria!

que a poc de marxar-me brunziria al cel,

en aquell mateix cel que semblava indemne,

net de taca i lleu,

l'horror d'una mort mecànica i salvatge!

Ai, qui diria!

Ai, digues-lo tu si pots, Gernikako Arbola,

digues-lo amb la teva arell, les teves branques i els teus nens,

digues-lo, si això és possible,

digues amb la llibertat dels bascs anticss,

amb la tremolor de fronda que cobreix el país sencer,

i diu el que som, dient el que vam ser!

Ai, si és possible, digues-lo!

Gabriel Celaya


Traducció sobre l'inèdit aparegut a la revista del SDEUB, 9 de març, Barcelona, 1968, pàgina 35

Etiquetes de comentaris:

dimecres, de novembre 19, 2008

Salm I, 3. Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos


I serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.

Etiquetes de comentaris: ,