Gabriel Celaya. Gernikako Arbola
Era la primavera de l'any trenta-set
quan vaig arribar a Guernica.
Allí es fabricaven filtres de caretes
antigàs. Jo havia de
-servei d'inspecció- veure què diables passava
o què no funcionava.
Allí, a Guernica, estaven les forces guipúscoanes
noves, i jo havia de
-servei d'instrucció- ensenyar-les la humana
protecció que és possible quan amb gas ataquen.
Tot em semblava remot. Encara que complia,
resultava impossible
pensar que algú poguès llançar-se a aquest atac.
El front estava lluny. Brillavaa el cel indemne.
I tot cal dir-lo:
feia molt de temps que no menjava pa, i blanc, en abundància
com allí es menjava.
Semblava tan fàcil la pau! No s'entenien
la ira i la mentida.
De vedades visitava el nostre arbre de Guernica,
y mirava el blau,
un blau que va durar tots aquells dies,
un ampli blau tranquil que res no semblava
podria pertorbar, benvolgut març.
Ai, qui diria!
que a poc de marxar-me brunziria al cel,
en aquell mateix cel que semblava indemne,
net de taca i lleu,
l'horror d'una mort mecànica i salvatge!
Ai, qui diria!
Ai, digues-lo tu si pots, Gernikako Arbola,
digues-lo amb la teva arell, les teves branques i els teus nens,
digues-lo, si això és possible,
digues amb la llibertat dels bascs anticss,
amb la tremolor de fronda que cobreix el país sencer,
i diu el que som, dient el que vam ser!
Ai, si és possible, digues-lo!
Gabriel Celaya
Traducció sobre l'inèdit aparegut a la revista del SDEUB, 9 de març, Barcelona, 1968, pàgina 35
Etiquetes de comentaris: Poema
posted by Pere de la Fuente i Collell at 11:06 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home